TERCERA DECLINACIÓ: NOMS ATEMÀTICS
1. Masculí i femení
1.1. Desinències
|
singular |
plural |
N V A G D |
-ς / allargament de l'última vocal
-ς / Ø
-α / -ν
-ος
-ι |
-ες
-ες
-ας
-ων
-σι(ν) |
Observacions:
- Aquestes desinències serveixen per a tots els temes (amb poques excepcions) però sovint sofreixen canvis fonètics en contacte amb la final dels diversos temes.
- En el Nsg hi ha noms que afegeixen -ς (amb els consegüents canvis fonètics) i altres que allarguen l'última vocal del tema:
- Allarguen l'última vocal del tema els temes en -ρ-, els temes en -σ- i (amb algunes excepcions) els temes en -ν-.
- Fan el Nsg sigmàtic (= amb -ς) els temes en oclusiva, els temes en -ι-, -υ- i els temes en diftong.
- Els temes en -ντ- poden tenir Nsg sigmàtic (amb allargament compensatori de la vocal anterior si s'escau) o amb allargament vocàlic. En conseqüència cal guiar-se per l'enunciat.
|
- Hi ha noms als quals els correspon allargament vocàlic en el Nsg però, com que l'última vocal ja és sempre llarga en el tema, aquesta queda igual. Per exemple: θήρ (Nsg) / θηρός (Gsg); ἀγών (Nsg) / ἀγῶνος (Gsg).
- L'acusatiu sg. en -α és propi dels temes en consonant i en -ευ, mentre que la desinència -ν és característica dels temes vocàlics (-ι-, -υ- i diftongs -αυ-, -ου-). (Tots dos provénen de *-m).
- L'acusatiu pl. dels temes en -σ- i dels temes en -ι-, -υ- variable és igual al nominatiu plural (amb contracció: -εῖς).
- En els temes en diftong -ευ i els temes en -ι, -υ variable el genitiu en -ος esdevé -ως.
1.2. Temes en consonant
1.2. 1. Canvis fonètics per als temes en consonant
- Consonant oclusiva (en aquest cas dental o velar) a final de paraula desapareix.
|
- Consonant dental o nasal seguida de -σ- desapareix.
|
- El grup -ντ- seguit de -σ- desapareix i s'allarga per compensació la vocal anterior:
|
- Consonant velar + -σ ⇒ ξ.
|
- Consonant labial + -σ ⇒ ψ.
|
|
consonants oclusives
(no compostes)
consonants dentals: τ, δ, θ
consonants velars (= guturals): κ, γ, χ
consonants labials: π, β, φ
consonants líquides
consonants nasals: ν, μ
consonant vibrant: ρ
consonant fricativa (=sibilant)
consonant fricativa: σ
(sistema consonàntic complet ) |
|
1.2.2. Temes en oclusiva
labial: Ἄραψ Ἄραβος ὁ 'àrab' (tema: Ἀραβ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
Ἄραβ-ς ⇒ |
Ἄραψ |
Ἄραβ-ς ⇒ |
Ἄραψ |
|
Ἄραβα |
|
Ἄραβος |
|
Ἄραβι |
|
|
Ἄραβες |
|
Ἄραβες |
|
Ἄραβας |
|
Ἄραβων
|
Ἄραβ-σι(ν) ⇒ |
Ἄραψι(ν) |
|
velar: αἶξ αἰγός ἡ 'cabra' (tema: αἰγ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
αἴγ-ς ⇒ |
αἴξ |
αἴγ-ς ⇒ |
αἴξ |
|
αἶγα |
|
αἰγός |
|
αἰγί |
|
|
αἶγες |
|
αἶγες |
|
αἶγας |
|
αἰγῶν
|
αἰγ-σί(ν) ⇒ |
αἰξί(ν) |
|
dental: παῖς παιδός ὁ 'nen' (tema: παιδ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
παῖδ-ς ⇒ |
παῖς |
παῖδ-Ø ⇒ |
παῖ |
|
παῖδα |
|
παιδός |
|
παιδί |
|
|
παῖδες |
|
παῖδες |
|
παῖδας |
|
παίδων
|
παιδ-σί(ν) ⇒ |
παισί(ν) |
|
N. B. El Vsg. παῖ, en Ø, és irregular, ja que la forma usual és sigmàtica com el Nsg.
1.2.3. Temes en -ντ-
Tipus I. Amb el Nsg sigmàtic: ὀδούς ὀδόντος ὁ 'dent' (tema: ὀδοντ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
ὀδόντ-ς ⇒ |
ὀδούς |
ὀδόντ-ς ⇒ |
ὀδούς |
|
ὀδόντα |
|
ὀδόντος |
|
ὀδόντι |
|
|
ὀδόντες |
|
ὀδόντες |
|
ὀδόντας |
|
ὀδόντων
|
ὀδόντ-σι(ν) ⇒ |
ὀδοῦσι(ν) |
|
Tipus ΙI. Amb el Nsg amb allargament vocàlic: γέρων γέροντος ὁ 'vell' (tema: γεροντ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
γέρωντ ⇒ |
γέρων |
γέροντ-Ø ⇒ |
γέρον |
|
γέροντα |
|
γέροντος |
|
γέροντι |
|
|
γέροντες |
|
γέροντες |
|
γέροντας |
|
γερόντων
|
γέροντ-σι(ν) ⇒ |
γέρουσι(ν) |
|
1.2.4. Temes en nasal (-ν-)
ἡγεμών ἡγεμόνος ὁ 'guia, cap' (tema: ἡγεμον-)
|
|
|
|
ἡγεμών |
ἡγεμόν |
ἡγεμόνα |
ἡγεμόνος |
ἡγεμόνι |
|
|
ἡγεμόνες |
|
ἡγεμόνες |
|
ἡγεμόνας |
|
ἡγεμόνων
|
ἡγεμόν-σι(ν) ⇒ |
ἡγεμόσι(ν) |
|
N.B. Un nombre reduït de temes en nasal tenen el Nsg. sigmàtic. Per exemple: ρίς ρινός ἡ 'nas'.
1.2.5. Temes en líquida (-ρ-)
ἀήρ ἀέρος ἡ 'aire' (tema: ἀερ-)
|
|
|
|
|
ἀέρες |
ἀέρες |
ἀέρας |
ἀέρων
|
ἀέρσι(ν) |
|
1.2.6. Temes en sibilant (-σ-)
Canvis fonètics específics per als temes en -σ-:
- la -σ- desapareix entre vocals quan se li afegeixen les desinències de cas.
|
- les dues vocals que queden en contacte es contrauen en les combinacions següents:
- εα ⇒ η
- εε ⇒ ει
- εο ⇒ ου
- εω ⇒ ω
|
|
- la doble σ se simplifica (σσ > σ) però no desapareix.
|
Observacions
- L'acusatiu plural dels temes en -σ- és igual al nominatiu plural.
- Pertanyen a aquest tipus molts noms propis com Σωκράτης -ους.
τριήρης τριήρους ἡ 'trirem' (tema: τριηρεσ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
|
τριήρης |
|
τριήρες |
τριήρεσ-α ⇒ |
τριήρεα⇒ |
τριήρη |
τριήρεσ-ος ⇒ |
τριήρεος⇒ |
τριήρους |
τριήρεσ-ι ⇒ |
τριήρει |
|
τριήρεσ-ες ⇒ |
τριήρεες ⇒ |
τριήρεις |
τριήρεσ-ες ⇒ |
τριήρεες ⇒ |
τριήρεις |
|
τριήρεις |
τριήρεσ-ων ⇒ |
τριήρεων ⇒ |
τριήρων
|
τριήρεσ-σι(ν) ⇒ |
τριήρεσι(ν) |
|
1.3. Temes vocàlics
1.3.1. Temes en diftong
Canvis fonètics específics per als temes en diftong
- En els temes acabats en diftong la -υ- entre vocals desapareix quan s'afegeixen les desinències de cas.
|
- Només es produeix la contracció εε ⇒ ει.
|
- En el gen. sg. dels temes en -ευ- la desinència -ος esdevé -ως.
|
βασιλεύς βασιλέως ὁ 'rei' (tema: βασιλευ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
|
βασιλεύς |
|
βασιλεῦ |
βασιλεύ-α ⇒ |
βασιλέα |
βασιλεύ-ος ⇒ |
βασιλέος ⇒ |
βασιλέως |
βασιλεύ-ι ⇒ |
βασιλεῖ |
|
βασιλεύ-ες ⇒ |
βασιλεες ⇒ |
βασιλεῖς |
βασιλεύ-ες ⇒ |
βασιλεες ⇒ |
βασιλεῖς |
βασιλεύσ-ας ⇒ |
βασιλέας |
βασιλεύ-ων ⇒ |
βασιλέων
|
|
βασιλεύσι(ν) |
|
1.3.2. Temes en -ι-, -υ- (variable)
Canvis fonètics específics per als temes en -ι-, -υ- variable:
- Només es produeix la contracció εε ⇒ ει.
|
- En el gen. sg. la desinència -ος esdevé -ως.
|
Observacions:
- La majoria dels substantius i adjectius de tema en -ι- / -υ- tenen doble tema (= variable):
- -ι- / -υ- per al NVA sg. πόλι- / ἄστυ-
- -ε- per als altres temes. πόλε- / ἄστε-
|
- L'acusatiu plural dels temes dels temes en -ι-, -υ- variable és igual al nominatiu plural.
N. B. La formació s'ha simplificat per raons didàctiques. Si atenem pròpiament a l'evolució històrica el segon tema havia estat πόλει- o πόληι-, on -ι- intervocàlica s'hauria perdut i, en aquest darrer cas, -η- s'hauria abreujat en -ε- davant vocal llarga. Així, l'origen del genitiu és en realitat *πόληιος > πόληος, forma que explica el resultat πόλεως com a producte d'una metàtesi de quantitat. De la mateixa manera per a ἄστυ ἄστεως 'nucli urbà' sobre ἄστευ- o ἄστηυ- 'nucli urbà' (vegeu neutres). Tanmateix el genitiu dels adjectius resta en -εος.
πόλις πόλεως 'ciutat' (tema: πόλι- / πόλε-).
|
|
|
|
πόλις |
πόλι |
πόλιν |
πόλεως |
πόλει |
|
πόλε-ες ⇒ |
πόλεῖς |
πόλε-ες ⇒ |
πόλεῖς |
|
πόλεῖς |
|
πόλεων
|
|
πόλεσι(ν) |
|
2. Neutre
2.1. Desinències
|
singular |
plural |
N V A G D |
-Ø
-Ø
-Ø
-ος
-ι |
-α
-α
-α
-ων
-σι(ν) |
2.2. Temes en consonant
dental
ὄνομα ὀνόματος τό 'nom' (tema: ὀνόματ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
ὄνοματ-Ø ⇒ |
ὄνομα |
ὄνοματ-Ø ⇒ |
ὄνομα |
ὄνοματ-Ø ⇒ |
ὄνομα |
|
ὀνόματος |
|
ὀνόματι |
|
|
ὀνόματα |
|
ὀνόματα |
|
ὀνόματα |
|
ὀνομάτων
|
ὀνόματ-σι(ν) ⇒ |
ὀνόμασι(ν) |
|
Recordatori: regles fonètiques
Temes en sibilant (-σ-)
La majoria dels neutres de tema en -σ- tenen dos temes alternants (-οσ- / -εσ-).
- El tema acabat en -οσ- (per exemple γενοσ-) serveix per al NVA sg. (aquelles formes en què la desinència és Ø)
- El tema acabat en -εσ- (per exemple γενεσ-) forma tots els altres casos (aquelles formes en què s'afegeixen desinències).
γένος γένους τό 'nissaga' (tema: γενοσ- / γενεσ-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
|
γένος |
|
γένος |
|
|
γένος |
γένεσ-ος ⇒ |
γενεος ⇒ |
γένους |
γένεσ-ι ⇒ |
γένει |
|
γένεσ-α ⇒ |
γένεα ⇒ |
γένη |
γένεσ-α ⇒ |
γένεα ⇒ |
γένη |
γένεσ-α ⇒ |
γένεα ⇒ |
γένη |
γένεσ-ων ⇒ |
γένεων ⇒ |
γένων
|
γένεσ-σι(ν) ⇒ |
γένεσι(ν) |
|
Recordatori: regles fonètiques
2.3. Temes en -ι, -υ (variable)
ἄστυ ἄστεως τό 'nucli urbà' (tema: ἀστυ- / ἀστε-)
|
singular |
formació |
resultat |
|
|
|
|
ἄστυ |
|
ἄστυ |
|
ἄστυ |
ἄστε-ος ⇒ |
ἄστεως |
|
ἄστει |
|
ἄστε-α ⇒ |
ἄστη |
ἄστε-α ⇒ |
ἄστη |
ἄστε-α ⇒ |
ἄστη |
|
ἄστεων
|
ἄστε-σι(ν) ⇒ |
ἄστεσι(ν) |
|
Recordatori: regles fonètiques
Substantius amb doble tema
Molts substantius tenen doble tema, segons indica el seu enunciat. Al més sovint tenen un tema per al N (i V) sg. i un altre per a la resta de casos, si són masculins o femenins, o un per al NVA sg. i un altre per a la resta de casos, si són neutres. Per exemple:
- γυνή γυναικός ἡ 'dona' ⇒ γυνή- per al Nsg / γυναικ- per als altres casos.
- Ζεύς Διός ὁ 'Zeus' ⇒ Ζευ- per al NVsg / Δι- per als altres casos.
- κύων κυνός ὁ 'gos' ⇒ κυον- per al NVsg / κυν- per als altres casos.
- ὕδωρ ὕδατος τό ⇒ ὑδωρ per al NVA sg. / ὑδατ-per als altres casos.
En formen un grup nombrós i característic un seguit de substantius de tema en -ρ- que indiquen generalment parentiu:
- πατήρ πατρός ὁ 'pare'
- μήτηρ μητρός ἡ 'mare'
- θυγάτηρ θυγατρός ἡ 'filla'
- ἀνηρ ανδρός ὁ 'home'
|
|