L'ALFABET: ESCRIURE I PRONUNCIAR EL GREC
1. L'alfabet
L'alfabet grec clàssic i modern consta de 24 lletres:
lletra |
nom en grec |
nom en català |
pronúncia
escolar (erasmiana) |
pronúncia
àtica clàssica ( AFI) |
pronúncia
moderna |
majúsc. |
minúsc. |
Α
Β
Γ
Δ
Ε
Ζ
Η
Θ
Ι
Κ
Λ
Μ
Ν
Ξ
Ο
Π
Ρ
Σ
Τ
Υ
Φ
Χ
Ψ
Ω |
α
β
γ
δ
ε
ζ
η
θ
ι
κ
λ
μ
ν
ξ
ο
π
ρ
σ, ς
τ
υ
φ
χ
ψ
ω |
ἄλφα
βῆτα
γάμμα
δέλτα
ἒ ψιλόν
ζῆτα
ἦτα
θῆτα
ἰῶτα
κάππα
λάμβδα
μῦ
νῦ
ξῖ
ὂ μικρόν
πῖ
ῥῶ
σῖγμα
ταῦ
ὓ
ψιλόν
φῖ
χῖ
ψῖ
ὦ μέγα |
alfa
beta
gamma
delta
èpsilon
zeta
eta
teta
iota
capa
lambda
mi
ni
xi
òmicron
pi
ro
sigma
tau
ípsilon
fi
qui
psi
òmega |
a
b
g (gos o guineu)
d
e (breu)
dz (= tz català)
e (llarga)
th (= z castellana)
i
k
l
m
n
ks
o (breu)
p
r
s (sorda)
t
ü (u francesa)
f
kh (=j castellana)
ps
o (llarga) |
[a] [aː]
[b]
[g]
[d]
[e]
[zd]
[ɛː]
[tʰ] (t aspirada)
[i]
[iː]
[k]
[l]
[m]
[n]
[ks]
[o]
[p]
[r]
[s]
[t]
[y]
[yː]
[pʰ] (p aspirada)
[kʰ] (k aspirada)
[ps]
[ɔː]
|
a
v
g, i
d
i
z (català)
i
th
i
k
l
m
n
ks
o
p
r
s
t
i
f
kh
ps
o |
2. La pronunciació
L'alfabet grec se sol pronunciar, en l'ensenyament del grec antic, segons la prosòdia establerta per l'humanista Erasme de Rotterdam al s. XVI i per això s'anomena erasmiana. No és molt diferent de la pronúncia del grec antic (dialecte àtic) que contemporàniament s'ha pogut reconstruir de manera bastant aproximada, però sí resulta bastant allunyada de la del grec actual.
Vet aquí algunes particularitats de l'alfabet grec i la seva pronunciació:
Consonants
- La sigma té dues formes d'escriptura: ς s'utilitza a final de mot i σ en les altres posicions. Per exemple: σοφός /sofós/.
- γ davant consonant velar (=gutural: γ, κ, χ i ξ) es pronuncia /n/: ἄγγελος /ángelos/, ἀνάγκη /anánke/, ἐγχειρεῖ /enkheiréi/, σῦριγξ /sürinks/.
Diftongs i dígrafs
La υ en diftong (o dígraf) no es pronuncia /ü/:
3. Diacrítics
3.1. Iota subscrita
La iota subscrita s'escriu sota vocal llarga en minúscula i no es pronuncia: ᾳ, ῃ, ῳ. En majúscules, en canvi, s'escriu tot seguit de la vocal llarga (adscrita) -ΑΙ, ΕΙ, ΟΙ / Αι, Ει, Οι-, però continua sent muda. Es tracta d'un arcaisme gràfic que indica un antic diftong el segon element del qual va deixar de pronunciar-se després de l'època clàssica. De tota manera és important fixar-s'hi perquè sovint és útil per distingir formes diferents (σοφία nominatiu / σοφίᾳ datiu). Exemples de iota subscrita i adscrita:
3.2. Els esperits
Els esperits són dos signes que apareixen al principi de tota paraula començada amb vocal o amb ρ. L'esperit suau (᾿) és mut, mentre que l'esperit aspre (῾) marca una aspiració inicial, com la h anglesa o alemanya. És un fonema, ja que té valor distintiu: ὥρα 'estació de l'any, hora' / ὤρα 'cura'. L'esperit aspre es transcriu en llatí amb h, que es conserva en català: hora.
- S'escriuen damunt la lletra corresponent si aquesta és minúscula i al davant quan és majúscula.
- L'esperit es posa sempre en la vocal inicial d'un mot, excepte en cas de diftong, en què es col·loca sobre la segona vocal.
- La ρ inicial també porta esperit aspre i el dígraf ρρ intervocàlic pot dur-ne opcionalment.
Nota: no s'ha de confondre l'esperit amb l'accent, malgrat que tots dos poden anar sobre la mateixa lletra. Els esperits s'escriuen amb un traç corb vertical, de manera semblant a una coma elevada (invertida l'aspre), mentre que els accents són rectes (agut i greu) o horitzontals (el circumflex).
esperit suau |
᾿ |
esperit aspre |
῾ |
3.3. L'accent gràfic
En grec gairebé tots els mots porten un accent gràfic, llevat dels proclítics i enclítics. Hi ha tres tipus d'accent: agut ( ´ ), greu ( ` ) i circumflex ( ῀ ):
|
accent agut |
´ |
accent greu |
` |
accent circumflex |
῀ |
De manera simplificada es pot explicar així:
- L'accent grec no indica la intensitat sinó una elevació (i descens) del to.
- L'accent agut marca una pujada del to. Pot anar sobre una vocal breu, llarga o diftong situada en una de les tres darreres síl·labes de la paraula. Per exemple: ἄνθρωπος, ἡμήρα, καλοί.
- L'accent greu és en realitat una variant de l'agut que s'utilitza només en l'última síl·laba quan la paraula següent és tònica per assenyalar que l'accent agut ha estat neutralitzat. Per exemple: καλός ἐστιν però καλὸς καὶ ἀγαθός ἐστιν.
- L'accent circumflex indica una elevació seguida d'una davallada del to. Es posa tan sols sobre una vocal llarga o diftong situada en una de les dues darreres síl·labes de la paraula. Per exemple: δῆμος, Ἀθηνᾶ.
Pel que fa a la seva posició s'ha de tenir en compte:
- S'escriuen damunt la vocal de la síl·laba tònica si és minúscula i al davant quan és majúscula.
- En cas de diftong l'accent va sobre la segona vocal.
- Si coincideix amb l'esperit a la mateixa vocal cal tenir en compte que l'accent agut es posa rere l'esperit i el circumflex al damunt.
3.4. Apòstrof
L'apòstrof (') indica una vocal elidida al final o a l'inici d'un mot a causa del contacte amb la vocal inicial o final respectivament d'un altre mot. En general s'elideixen les vocals breus (α, ε, ι, ο). Per exemple: τοῦτ' ἐστιν (= τοῦτο ἐστιν).
3.5. Signes de puntuació
Alguns dels signes de puntuació utilitzats en grec són els mateixos que en l'afabet llatí (. ,), altres són diferents (·) o tenen un valor distint (;).
|
alfabet grec |
equivalència en l'alfabet llatí |
pausa breu |
coma (,) |
coma (,) |
pausa mitjana |
punt alt (·) |
dos punts (:) o punt i coma (;) |
pausa llarga |
punt (.) |
punt (.) |
interrogació |
punt i coma (;) |
signe d'interrogació (?) |
|
4. Grec modern
La pronunciació del grec actual presenta més dígrafs que no pas l'antiga o l'escolar:
dígraf |
pronúncia |
αι |
e |
ει |
i |
οι |
i |
υι |
i |
αυ |
av (abans de vocal o consonant sonora)
af (abans de consonant sorda) |
ευ |
ev (abans de vocal o consonant sonora)
ef (abans de consonant sorda) |
ηυ |
iv (abans de vocal o consonant sonora)
if (abans de consonant sorda) |
ου |
u |
γγ |
ng |
γκ |
g (a l'inici de mot)
ng (en altres posicions, però de vegades també b) |
γξ |
nks |
γχ |
nkh |
μπ |
b (a l'inici de mot)
mb (en altres posicions, però de vegades també b) |
ντ |
d (a l'inici de mot)
nd (en altres posicions, però de vegades també d) |
τζ |
dz |
Webs d'interès:
Per escriure grec
- Euclides Grec Politònic (en català, castellà i anglès), programa gratuït del grup Electra (Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona) per escriure grec antic (Unicode)
en les aplicacions Windows (2000 o superior). Recomanat per la gran senzillesa del seu ús.
- Sibylla (en castellà i anglès): programa gratuït desenvolupat per Jesús Quílez i el grup Palladium per escriure grec antic en l'entorn Windows XP amb fonts Unicode. L'avantatge principal és la possibilitat d'instal·lar diversos diccionaris que permeten reconèixer les paraules i completar-les amb els diacrítics.
- Tecleador de Griego Unicode (en castellà): programa de Juan José Marcos que funciona des d'una página web per escriure en grec un text, que després es pot copiar a un altre editor. També es pot descarregar el programa per usar-lo sense connexió des del web Alphabetum Unicode de l'autor.
- Tavultesoft (en anglès): ofereix el programa Keyman 6.0 per escriure en diverses llengües dins l'entorn Windows NT/2000/XP, inclosos dos teclats gratuïts per al grec (Unicode). D'altra banda Aol posa a disposició dels usuaris el paquet comprimit Keyman 6.0 i un altre teclat per a grec antic de Manuel A. López.
Per practicar l'alfabet grec
Per saber més de l'alfabet grec i de la història de l'escriptura
Escriure grec a l'ordinador i a la web (avançat)
|