EMPÒRION I ROMA Al segle III a.C. la situació en el Mediterrani
occidental ha canviat molt: Roma ha conquerit tota la península
Itàlica i s'ha convertit una nova potència. L'altra gran
potència és Cartago,
que domina el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibèrica
i les illes -Sicília, Còrsega, Sardenya i Eivissa. Empòrion,
igual que Massàlia i les altres colònies gregues, esdevé
aliada de Roma, en contra dels qui de sempre eren els seus competidors
comercials, i ofereix als romans una base d'operacions fonamental durant
la segona guerra
púnica, que té com a un dels escenaris de l'acció
la península ibèrica. En efecte, el general cartaginès
Anníbal va prendre la ciutat ibèrica de Sagunt, aliada de
Roma, i després es llença amb un gran exèrcit cap
a Itàlia, travessant els Pirineus i els Alps. El 218 a.C. els romans
desembarquen a Massàlia per tallar-li el pas, però hi arriben
massa tard i una part de les seves tropes naveguen fins a Empòrion
per dur la guerra als cartaginesos que resten a la península ibèrica.
Durant tota la guerra Empòrion
va oferir un port segur per rebre reforços i subministraments per
a les tropes romanes que lluitaven a la península Ibèrica. Al costat d'Empòrion els romans instal·len un campament militar, que amb el temps esdevindrà una nova ciutat, poblada per romans i independent de la grega. Amb el temps l'entorn d'Empòrion s'ha anat romanitzant i, no gaire temps després, els grecs i els ibers que vivien a la ciutat grega reben la ciutadania romana i tots dos nuclis urbans s'unifiquen en una sola ciutat anomenada Emporiae. Malgrat la prosperitat econòmica, la fundació d'una ciutat romana al costat de la grega provoca a la llarga la integració cultural i política a l'Imperi romà.
Andron o sala
de simposis, amb mosaic, s. II-I a.C., Empúries (S.G.). A la inscripció del mosaic de l'entrada s'hi llegeix: ΗΔΥ ΚΟΙΤΟΣ 'que et sigui un plaer jeure'. |