|
|
ÈSQUIL
Èsquil (Eleusis, 525-456 a. C.) va escriure
unes 90 obres, de les quals es conserven completes només set tragèdies:
- Perses:
és l'única tragèdia d'argument no mitològic,
sinó extret de la història contemporània. L'acció
se situa a la cort del rei persa Xerxes quan rep la notícia de
la derrota de la flota persa pels grecs a Salamina (480 a. C..).
- Orestia: és l'única trilogia que ens ha arribat sencera. Les tres tragèdies que la componen
estan basades en el mite de la mort d'Agamèmnon i la venjaça d'Orestes:
- Agamèmnon: el comandant
de l'expedició
grega contra Troia, el rei Agamèmnon, torna a Argos
després de destruir Troia, i és assassinat per
la seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant Egist.
- Coèfores: per ordre del
déu Apol·lo
el fill d'Agamèmnon, Orestes, ajudat per la seva germana
Electra, venja el pare matant la seva pròpia mare.
- Eumènides: les Fúries,
divinitats de la venjança i dels remordiments, persegueixen
Orestes, que cerca refugi a Atenes, on la deessa Atena funda
el tribunal de l'Areòpag
per jutjar-lo. Finalment Orestes és absolt.
|
- Les altres obres són Suplicants,
Prometeu encadenat i Set contra Tebes.
Característiques generals:
- Com hem pogut veure a l'Orestia, Èsquil
sovint tracta la falta (religiosa) i el seu càstig a través
de successives generacions d'una mateixa família.
- Per a Èsquil l'home ha d'arribar al coneixement
a través del sofriment (páthei máthos).
- En el teatre d'Èsquil un tema central és
la hybris (desmesura), que es produeix quan un home vol anar
més enllà de la seva condició humana i del seu
destí i que comporta el càstig dels déus, la seva
ruïna.
|