LA HISTORIOGRAFIA GREGA En el món antic la historiografia no era una ciència com en l'actualitat sinó un gènere literari, escrit en prosa, que té com a finalitat esbrinar i narrar els fets reals succeïts en el passat. L'historiador antic no analitza científicament el passat sinó que el narra.Heròdot d'Halicarnàs (ca. 490-ca. 425 a.C.) va ser considerat, ja per Ciceró, com "el pare de la història", perquè va ser el primer va crear una història general, d'àmbit supranacional. A més va forjar el terme història (historie) per referir-se a les seves investigacions i, en concret, a aquelles que tracten sobre els esdeveniments del passat. La seva obra, titulada Història, consisteix en una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abraçant tot el món conegut. Uns anys més tard Tucídides (~460/455 a.C.- 399/396 a.C) per primera vegada va centrar-se a narrar un fet contemporani: en la seva Història de la guerra del Peloponnès, va esforçar-se per esbrinar, d'una manera nova, completament racional, les causes i els efectes de la guerra entre els atenesos i els espartans, en la qual ell mateix havia participat. L'historiador atenès va anar més enllà que Heròdot i va diferenciar entre les causes immediates i les més profundes o, dit d'una altra manera, entre les causes i els pretextos, i va tenir una aspiració més ambiciosa: establir les lleis universals del processos històrics. Tanmateix, igual que Heròdot, per a Tucídides, i després per a tota la historiografia antiga posterior, els esdeveniments militars i polítics destacaran com a tema principal de la historiografia.
Atac a una ciutat, relleu del monument de les Nereides de Xantos, |
|||||||