ELS SANTUARIS Tot i que hi ha grans santuaris com els dOlímpia o Delfos que són gairebé com ciutats, en realitat qualsevol indret que hagi esdevingut sagrat per la presència divina pot ser un lloc de culte: una tomba, una gruta, un bosc, una font... El terreny (témenos) nés delimitat amb un mur o unes fites. Tot el recinte del santuari està afectat per una sèrie de tabús: shi prohibeix dormir, practicar el sexe o posar la mà sobre ningú. Per tant és terra dasil per a perseguits per la llei o esclaus fugitius. Els santuaris es trobaven tant en zona urbana com en zona rural: els santuaris rurals tingueren, a més de la seva funció religiosa, un paper a ocupar el territori de la polis i marcar-ne els límits. Les construccions fonamentals dels santuaris són laltar i el temple. Laltar pot ser un monument de pedra o un munt de cendres com laltar de Zeus a Olímpia. Situat davant el temple, si nhi ha, rep la sang de les víctimes i shi encenia el foc per cremar-les. El temple sol ser ledifici central del santuari. Altres construccions en els santuaris eren els tresors -petits edificis en forma similar a un templet o en forma de tholos on es guardaven les ofrenes fetes als déus-, les fonts, les sales de repòs o de banquet per als peregrins, els edificis administratius o per a lorganització i celebració dactes determinats que variaven segons què es feia a cada santuari: estadis, palestres, teatres... Daltra banda els santuaris solien ser plens destàtues i construccions commemoratives donades com a ofrenes. Santuaris:
|