LA TRANSCRIPCIÓ DEL GREC AL CATALÀ: NORMES BÀSIQUES
La transcripció consisteix a adaptar els manlleus d'una llengua a la grafia d'aquella llengua a la qual s'incorporen. Les paraules d'origen grec es transcriuen al català a través del llatí.
Transcripció de les lletres de l'alfabet grec:
grec |
llatí |
català |
(1) c en els grups -τιο-, -τια-, -τιω-. |
(2) qu davant e, i, mentre que c davant a, o, u i consonant i a final de mot |
|
α
β
γ
δ
ε
ζ
η
ι
κ
λ
μ
ν
ξ
ο
π
ρ
σ
ψ
ω |
a
b
g
d
e
z
e
i
c
l
m
n
x
o
p
r, rh
s
ps
o |
a
b
g
d
e
z
e
i
c
l
m
n
x
o
p
r
s
ps
o |
Transcripció dels diftongs:
grec |
llatí |
català |
|
seguit de vocal |
αι |
ae |
e |
|
ει |
i |
i |
|
οι |
oe |
e |
|
αυ |
au |
au |
av |
ευ |
eu |
eu |
ev |
ου |
u |
u |
ov |
υι |
yi |
i |
|
A més cal tenir en compte que:
- L'esperit aspre es transcriu en llatí amb h-, que es conserva en català.
- γ davant consonant velar (=gutural: γ, κ, χ i ξ) es transcriu en llatí i català n: ἄγγελος > angelus > àngel.
- Les consonants geminades λλ, μμ, νν, ρρ, σσ es conserven en català: l·l ("ela geminada"), mm, nn, rr, ss, mentre que altres (ββ, κκ, ππ, ττ) se simplifiquen en una consonant (b, c, p, t).
- El català no manté l'accent grec sinó que en els mots d'origen grec segueix l'accent llatí segons les seves normes prosòdiques.
|
|