|
|
EURÍPIDES
D'Eurípides (Atenes, c. 485-406 a. C.) es conserven
19 obres. Mentre va viure Eurípides ni va gaudir de l'acceptació
del públic ni va guanyar gaires concursos tràgics, sinó
que el seu teatre va aconseguir l'èxit després de mort,
superant en representacions Èsquil
i Sòfocles. D'entre les
seves tragèdies destaquen:
- Medea:
Quan els Argonautes
arriben a la Còlquida, Medea s'enamora del seu cap, Jàson
i els ajuda amb els seus poders màgics a recuperar el velló
d'or, traint el seu pare, el rei, i el seu poble i matant el seu propi
germà. Després fuig amb els grecs i es casa amb Jàson.
L'obra comença quan, vivint tots dos a Corint amb els seus fills,
Jàson vol separar-se'n per casar-se amb la filla del rei. Però
Medea es venja de Jàson matant amb màgia la seva promesa
i els seus propis fills. Tot seguit fuig de Corint.
- Hipòlit: Fedra, casada amb
Teseu, rei d'Atenes, s'enamora del seu fillastre Hipòlit. Sense
cap altra esperança que la mort, explica el seu secret a la dida.
Quan la dida insinua a Hipòlit l'amor de Fedra, el noi el refusa
indignat. Llavors Fedra, espantada perquè Hipòlit la delati
a Teseu i despitada pel seu rebuig, es penja després d'escrire
una nota on acusa Hipòlit de voler-la seduir. Teseu desterra
el fill, el qual mor en un accident en sortir d'Atenes.
Les altres obres conservades són:
Alcestis, Els fills d'Hèracles, Suplicants, Hècuba, Ió, Andròmaca, Troianes, Electra, Hèracles, Ifigenia a Tàurida, Hèlena, Fenícies, Orestes, Ifigenia a Àulida, Bacants, El Ciclop (drama satíric) i Resos.
Tècnicament
Eurípides dóna menys importància al paper del
cor i usa sovint el procediment del deus ex machina, segons
el qual al final de l'obra apareix un personatge, generalment un déu,
que en resol el desenllaç. El teatre d'Eurípides es
caracteritza pel seu realisme i per la seva comprensió de les
passions humanes com l'amor i la gelosia, motors del comportament
de l'home en comptes de la divinitat com en els tràgics anteriors. |
|
Eurípides, Musée du Louvre, París
(S.G.).
|
|