PRONOMS PERSONALS I PRONOMS-ADJECTIUS
1. Pronoms personals
. |
sing. |
pl. |
1a persona |
2a persona |
3a persona (reflexiu) |
1a persona |
2a persona |
3a persona (reflexiu) |
N. |
ego |
tu |
-- |
nos |
uos |
-- |
V. |
-- |
tu |
-- |
-- |
uos |
-- |
Ac. |
me |
te |
se |
nos |
uos |
se |
G. |
mei |
tui |
sui |
nostrum nostri |
uestrum uestri |
sui |
D. |
mihi / mi |
tibi |
sibi |
nobis |
uobis |
sibi |
Abl. |
me |
te |
se |
nobis |
uobis |
se |
Observacions sobre el seu ús i la seva traducció:
- Els pronoms de primera i segona persona poden tenir valor no reflexiu o valor reflexiu, mentre que el de tercera persona només és reflexiu. Per tant, el llatí manca d'un pronom de tercera persona no reflexiu. Quan cal, aquesta funció és exercida pel pronom anafòric o pels pronoms demostratius.
- El reflexiu normalment s'utilitza quan el complement coincideix amb el subjecte. En català podem traduir-lo amb el pronom reflexiu sol o, si convé, reforçat per l'adjectiu "mateix" (cast. "mismo"). A diferència del català o del castellà també es fa servir, en una frase subordinada d'infinitiu o final, quan coincideix amb el subjecte de la frase de la qual depèn. Ex: Sese (=se) ipse dicit tuam uidisse fililam. 'Ell mateix diu que va veure la teva filla' (Terenci). Cf. Dicit eum tuam uidisse fililam. 'Diu que ell (=una altra persona) va veure la teva filla'.
- El reflexiu també pot expressar reciprocitat: Prosunt inter se boni. 'Els bons s'afavoreixen entre ells'.
- Com en català o castellà el nominatiu dels pronoms de primera i segona persona només s'utilitza per emfatitzar el subjecte, que ja està indicat per les desinències verbals. Ex: Ego saltabo? Sanus hercle non es (Plaute). 'Saltar jo? Per Hèrcules, no estàs bé del cap' . Noteu que mentre en la primera frase el subjecte esta expressat, a la segona (tu) és el·líptic.
- Els pronoms personals de vegades es reforcen amb partícules o reduplicació: egomet, tute, sese.
- La preposició cum 'amb' sol postposar-se als pronoms personals (com als relatius): mecum, tecum, secum, nobiscum, uobiscum.
2. Pronom-adjectiu anafòric is, ea, id 'aquest (adj.); aquest, ell, ella, això, el, la, li.... (pron.)'
. |
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
is |
ea |
id |
ei / ii |
eae |
ea |
Ac. |
eum |
eam |
id |
eos |
eas |
ea |
G. |
eius |
eorum |
earum |
eorum |
D. |
ei |
eis / iis |
Abl. |
eo |
ea |
eo |
eis / iis |
Observacions sobre la flexió, l'ús i la traducció:
- Les terminacions de genitiu en -ius i de datiu en -i són comunes amb els pronoms-adjectius (emfàtic, demostratius, relatius-interrogatius...), mentre que la terminació del neutre en -d també és present en alguns d'ells (demostratius, relatius-interrogatius...).
- La seva funció és assenyalar a un element ja aparegut anteriorment en el discurs sigui com a adjectiu sigui com a pronom (anafòric) o un element que ha d'aparèixer tot seguit (catafòric).
- En català o en castellà no existeix un pronom exclusivament anafòric però aquest valor es pot expressar amb el pronom de tercera persona (ell, ella, això / él, ella, ello, eso, aquello) o amb els demostratius (aquest, aquell / este, ese, aquel).
Exemples:
- Samia mihi mater fuit: ea habitabat Rhodi (Terenci). 'La meva mare era de Samos. Ella habitava a Rodes.'
- Quis is est homo? (Plaute) 'Qui és aquest home'.
- Eum uidit. 'El va veure.'
- Hoc eis dixit.
'Els va dir això'.
- Eius uerba audit.
'Escolta les paraules d'ell. / Escolta les seves paraules'.
3. Pronom-adjectiu emfàtic: ipse, ipsa, ipsum "(ell) mateix, en persona".
|
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
ipse |
ipsa |
ipsum |
ipsi |
ipsae |
ipsa |
Ac. |
ipsum |
ipsam |
ipsum |
ipsos |
ipsas |
ipsa |
G. |
ipsius |
ipsorum |
ipsarum |
ipsorum |
D. |
ipsi |
ipsis |
Abl. |
ipso |
ipsa |
ipso |
ipsis |
Ipse, ipsa, ipsum s'usa per emfatitzar l'element al qual es refereix, com a adjectiu o pronom. Se sol traduir per 'ell(-a) mateix(-a)' o 'en persona'.
Fortes adiuuat ipsa Venus (Tibul). 'Als valents els ajuda la mateixa Venus'.
Hoc ipse non fecit (Agustí). 'Això no ho va fer ell mateix'.
4. Pronom-adjectiu d'identitat: idem, eadem, idem "el mateix ".
. |
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
idem |
eadem |
idem |
eidem/ iidem / idem |
eaedem |
eadem |
Ac. |
eundem |
eandem |
idem |
eosdem |
easdem |
eadem |
G. |
eiusdem |
eorundem |
earundem |
eorundem |
D. |
eidem |
eisdem / iisdem / isdem |
Abl. |
eodem |
eadem |
eodem |
eisdem / iisdem / isdem |
El pronom-adjectiu d'identitat s'ha esta compost per l'anafòric is ea id. Davant d es produeixen assimilacions en alguns casos (Nsg masc is-dem > idem / neutre id-dem > idem / m + d > nd). Expressa identitat, és a dir, un valor anafòric reforçat.
Ex: Vultus Socratis semper idem fuit (Ciceró). 'El rostre de Sòcrates va ser sempre el mateix'. |
|
Sòcrates, Musei Vaticani, Roma.
|
5. Adjectius-pronoms demostratius
hic, haec, hoc 'aquest, este'. Demostratiu de primera persona.
. |
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
hic |
haec |
hoc |
hi |
hae |
haec |
Ac. |
hunc |
hanc |
hoc |
hos |
has |
haec |
G. |
huius |
horum |
harum |
horum |
D. |
huic |
his |
Abl. |
hoc |
hac |
hoc |
his |
Nota: El demostratiu hic haec hoc presentava originalment un tema en ho- / ha- al qual es van afegir les partícula deíctica -ce (-c). Davant -c, m esdevé n.
iste, ista, istud 'aquest, aqueix, eixe / ese'. Demostratiu de segona persona.
. |
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
iste |
ista |
istud |
isti |
istae |
ista |
Ac. |
istum |
istam |
istud |
istos |
istas |
ista |
G. |
istius |
istorum |
istarum |
istorum |
D. |
isti |
istis |
Abl. |
isto |
ista |
isto |
istis |
ille, illa, illud 'aquell / aquel'. Demostratiu de tercera persona.
. |
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
ille |
illa |
illud |
illi |
illae |
illa |
Ac. |
illum |
illam |
illud |
illos |
illas |
illa |
G. |
illius |
illorum |
illarum |
illorum |
D. |
illi |
illis |
Abl. |
illo |
illa |
illo |
illis |
Els demostratius poden tenir valor díctic (funció d'assenyalar el lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa), anafòric o catafòric. També poden funcionar com a pronom de tercera persona.
Exemples:
- Iuppiter, haec regia arma tibi fero (Livi). 'Júpiter, t'ofereixo aquestes armes.'
- Hic uir statura fuit humili, corpore exiguo (Nepot). 'Aquest home tenia una alçada baixa i un cos menut.'
- Illa iure laudantur: "Ego cum genui, tum moriturum sciui" (Ciceró). 'Amb justícia es lloen aquestes paraules: "Quan et vaig portar al món, sabia que moriries"'.
- Ille ferro uiam faciebat (Livi). 'Ell s'obria camí amb l'espasa'.
6. Pronom-adjectiu relatiu-interrogatiu
Relatiu
qui, quae, quod 'que, el qual, qui'
. |
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
qui |
quae |
quod |
qui |
quae |
quae |
Ac. |
quem |
quam |
quod |
quos |
quas |
quae |
G. |
cuius |
quorum |
quarum |
quorum |
D. |
cui |
quibus |
Abl. |
quo |
qua |
quo |
quibus |
Vegeu també la sintaxi del relatiu:
Interrogatiu
quis (qui), quae, quid "qui, què" (pronom), quin -a (adjectiu)
. |
sing. |
pl. |
masc. |
fem. |
neutre |
masc. |
fem. |
neutre |
N. |
quis / qui |
quae |
quid / quod |
qui |
quae |
quae |
Ac. |
quem |
quam |
quid / quod |
quos |
quas |
quae |
G. |
cuius |
quorum |
quarum |
quorum |
D. |
cui |
quibus |
Abl. |
quo |
qua |
quo |
quibus |